Obrir l'aixeta i obtenir aigua neta i saludable és un gest quotidià que repetim infinitat de vegades al dia per tal de satisfer diverses i nombroses necessitats. La higiene personal i la neteja de les nostres llars, el reg de les plantes que ens alegren l'espai on habitem, o l'olleta de llegums cuinada a foc lent, són només alguns xicotets exemples de les demandes vitals que podem satisfer gràcies a un fet imprescindible que, paradoxalment, passa desapercebut: la disponibilitat d'aigua potable. 

Resa la dita popular que "només ens recordem de Santa Bàrbara quan trona" i si apliquem un paral·lelisme atmosfèric, trobarem explicació a la tempesta que s'origina en eixe precís instant en què, a causa de la sed o del desig de reparar-nos amb una dutxa calenta, fem girar l'aixeta i contemplem amb perplexitat que l'anhelat raig d'aigua no hi és. L'inesperat esdeveniment ens fa prendre consciència de la importància que suposa disposar d'aquest bé essencial, sense el qual la nostra existència es trontolla per una senzilla raó: en essència, som aigua. 

Estem formats físicament per un 60% d´aquest element i a més a més, el requerim per a dur a terme totes i cadascuna de les activitats que desenvolupem com a societat. Tot allò que ens envolta i tot allò que coneixem, des d'un bosc mediterrani, fins al mecanisme d'un molí o l'obrador d'un forner, existeix gràcies a la disponibilitat d'aigua dolça. 

Ens preguntem si com a usuaris d'aquest bé natural, som coneixedors del llarguíssim viatge que el tresor líquid realitza des del seu punt de partida, amagat a les entranyes de la terra, travessant una complexa xarxa de distribució, fins a brollar, màgicament, a la nostra aixeta: un "miracle" quotidià que respon, d'una banda a les aportacions de la hidrogeologia i enginyeria hidràulica, i d'altra, a la gestió institucional en matèria hídrica.

Per tal de comprendre adequadament els procediments que fan possible que tinguem aigua al nostre abast, cal que coneguem a fons eixe complex sistema que permet l'acumulació d'aigua al subsòl, a molts quilòmetres sota els nostres peus. 

La importància dels aqüífers 

A gran distància de la superfície, el terreny està compost per diversos tipus de roques i no totes elles són al 100% matèria sòlida, sinó que estan conformades per xicotetes cavitats. Eixos minúsculs porus tenen la capacitat d'albergar gasos o líquids, és a dir, actúen com un immens contenidor. Aquesta mena de recipients de colossals dimensions, els aqüífers, són la joia de la corona que permet l'emmagatzematge d'aigua i possibilita el seu moviment davall terra. 

L'hidrogeòleg de la Diputació Provincial de Castelló, José Ramón Jiménez, fa servir una fàcil analogia visual per a explicar que un aqüífer alberga aigua al seu interior de la mateixa manera que ho fa una esponja. Si els materials que l'envolten són impermeables, aquesta serà una "esponja aïllada", un aqüífer estanc. Si pel contrari, existeix una connexió amb altres "esponges", hi haurà una comunicació entre diferents aqüífers .

A partir de l'experiència conreada al llarg de més de 30 anys de treball com a hidrogeòleg al territori castellonenc, Jiménez descriu la relació existent entre l'aqüífer Juràssic del Maestrat, la principal reserva d'aigua subterrània de la Província, i la seua interconnexió amb el sistema hídric subterrani situat a les planes litorals. 

Els aqüífers gaudeixen de la protecció que els atorga l'enorme superfície rocosa que els envolta, però, malgrat que la magnitud d'eixa cuirassa, no estan exemptes de patir danys i agressions causades, majorment, per l'acció antròpica. L'urbanisme mal planificat, les perforacions furtives i altres intervencions humanes, poden afectar l'equilibri hídric del subsòl, a més de desencadenar efectes tan devastadors com les inundacions. Malauradament, les males praxis han sigut habituals al llarg de moltes dècades i les seues conseqüències encara romanen. La bona notícia és que també assistim a un procés de recuperació: arran del canvi en les tècniques de reg i dels usos del terreny, el restabliment d'alguns dels aqüífers comença a ser notable. L'Hidrogeòleg de la Diputació Provincial, explica aquests processos. 

L'adequada gestió i conservació de les reserves hídriques és una tasca de cabdal importància que les institucions han de dur a terme amb l'objectiu de garantir que tota la ciutadania tinga accés a aquest bé essencial. El rigor científic i la mirada a llarg termini són pedres angulars per a l'adequat disseny i execució del Pla Director de l'Aigua de la Província de Castelló. El projecte es fonamenta sobre quatre grans pilars. 

La quarta pota del Pla té com a objectiu la promoció de la millora continuada de la gestió del cicle integral de l'aigua a l'entorn urbà. Acollint-se a avantatjoses mesures per a millorar els elements que conformen el cicle, els municipis es converteixen en actors protagonistes amb un paper destacat en el procés. La recompensa final és l'obtenció de l'aixeta blava, un nou distintiu de qualitat. 

El nou full de ruta per a la gestió dels recursos hídrics provincials neix d'un treball desenvolupat al llarg de tres dècades. Els fruits de 30 anys d'investigació aportaran un nou model d'ús mancomunat de l'aigua i una millora de les estructures, amb un objectiu ben clar: fer possible que el proveïment d'aigua de qualitat siga una realitat a tot el territori. 

El Pla Director de l'Aigua de Castelló: l'aigua com a Dret Humà Universal. 

El Dret a l'aigua quedava explícitament reconegut per l'Assemblea General de les Nacions Unides el juliol de 2010. Aquest Dret Humà Universal es defineix com "la legitimitat de tots a disposar d'aigua suficient, salubre, acceptable, accessible i assequible per a l'ús personal i domèstic", obligant els poders públics a garantir el seu proveïment. Si bé en un passat recent imperava el model dels grans transvasaments, amb els impactes ambientals que d'ells se'n deriven, l'actual Pla Director pretén avançar-se als reptes d'un futur condicionat pel canvi climàtic. El diputat provincial de Sostenibilitat, Ignasi Garcia, exposa algunes línies mestres d'un model de gestió que prioritza la solidaritat hídrica. 

El Pla de gestió dels recursos hídrics a la província de Castelló requereix agilitat administrativa i una estreta col·laboració institucional. El resultat de la seua implementació serà un servei de proveïment d'aigua més eficient i preparat per a fer front a les adversitats derivades del canvi climàtic. Però a més a més, la realització i el manteniment d'aquesta infraestructura obre les portes a un nou nínxol d'ocupació.

El Dret Humà declarat per l'ONU el 2010, fa referència al proveïment i a la governança de l'aigua. En aquesta línia, García afirma que cal legislar en pro d'una política que establisca les tarifes en funció de les necessitats específiques de cada tipus de consumidor. Taxes justes i transparència: reptes del present per a garantir l'accés a un bé essencial a llarg termini.