Uns samarucs a Catalunya
El samaruc es troba entre les espècies piscícoles d'aigua dolça i salobre més amenaçades d'Europa. La Unió Internacional per la Conservació de la Natura (UICN) l'ha inclòs a la llista roja d'espècies amenaçades. Es tracta d'una espècie endèmica de la península Ibèrica, significa que a tot el món únicament es troba en aquest lloc. Samarucdigital ha viatjat al parc natural del delta de l'Ebre, a Tarragona per a conéixer l'estat de conservació d'aquest benvolgut peixet que presta el nom al nostre portal.
El delta de l'Ebre és una de les principals zones humides de la conca Mediterrània juntament amb Doñana a Andalusia, l'Albufera a València o la Camarga francesa ubicada al sud-est del país. Els 320 km² de planura ofereixen un paisatge excepcional d'una enorme riquesa biològica. L'any 1983 es va convertir en el Parc Natural del Delta de l'Ebre amb la intenció de conjugar de forma sostenible el conreu de l'arròs, la seua explotació és prioritària, amb la conservació de la fauna i la flora. Un dels principals valors naturals d'aquest immens aiguamoll creat pel riu Ebre són les aus. Segons la Llista Patró dels Ocells del delta de l’Ebre del 2015 s'han comptabilitzat 427 espècies. Però la xifra continua augmentant mes rere mes. Algunes de les espècies més destacades del parc són la gavina corsa (Larus audouinii), la gavina capblanca (Larus genei) i el xatrac becllarg (Sterna sandvicencis). El delta de l'Ebre és conegut arreu d'Europa com uns dels principals llocs d'hivernada per a milers d'aus procedents del nord d'Europa. Altre aspecte que converteix les aus en un extraordinari recurs turístic és la particular fisonomia del parc natural format per terres totalment planes on dominen els extensos arrossars (més de 20 000 hectàrees). Les adequades infraestructures per a l'observació d'aus i la pràctica inexistència de grans obstacles permeten els visitants gaudir d'un espectacle alat meravellós.
Peixos d'aigua dolça, salada i salobre
Al delta de l'Ebre es barregen aigües dolces continentals amb salades marines. Aquest aiguabarreig permet una diversitat d'espècies piscícoles important. Els tècnics han arribat a comptar fins a 50 espècies. La més important és el samaruc (Valencia hispanica), una espècie endèmica de la península Ibèrica que ací va iniciar un programa de cria en captivitat amb exemplars provinents de la marjal de Peníscola (Castelló). Altres espècies presents a les aigües deltaiques i no menys importants són el fartet (Lebias ibera) i la rabosa de riu (Salaria fluviatilis). Les tres espècies es troben en l'actualitat en perill d'extinció.
Centre Ictiològic del delta de l'Ebre
El Centre Ictiològic es va posar en funcionament l'any 2000. Entre les seues tasques més importants es troba la gestió i conservació d'espècies amenaçades. En les instal·lacions es crien en captivitat algunes de les espècies de peixos més amenaçades de la península Ibèrica com el samaruc, el fartet, la raboseta de riu o l'espinós. A més de mantenir estocs de peixos en perill d'extinció la conservació fora del centre també és una tasca important que realitzen els tècnics com per exemple fer seguiments de nuclis poblacionals d'aquestes espècies.
