València, capital mundial dels llauradors sense terra

València ha sigut entre el 31 de març i el 2 d'abril la capital mundial dels llauradors sense terra. A la Universitat Politècnica s'han reunit vora 400 persones vinculades amb l'agricultura al Tercer Món, per a parlar sobre les reformes agràries que s'han fet o s'han de fer en els seus països i el procés d'acaparament de terres per part de multinacionals.

El ventall de problemes tractat en el For Mundial d'Accés a la Terra 2016 és ampli, però hi havia persones suficients per a centrar-se en cadascú d'ells i sumar-los després en una declaració final que oferim en este enllaç.  La terra i la marginació de la dona en la seua gestió, que no en el treball que fan cada dia en el camp. La mala intenció de les ajudes agrícoles que es fan en països, per exemple, africans, on es regalen collites per distribuïr-les, suposadament, entre els famolencs, però que serveixen per arruinar els xicotets agricultors locals.

Conseqüència de allò que acabem de dir és que els inversors internacionals compren la terra dels agricultors arruinats, amb proposits d'especulació immobiliaria, minera o forestal, i també agrícola, amb collites rendibles i transgèniques pels combustibles verds o l'alimentació de ramat estabulat en granges pitjors que els camps d'extermini.

I a estos problemes s'afegeixen altres que acaben constituint una muntanya en la vida quotidiana dels llauradors i llauradores pobres del món.

Ana Patricia Castillo és fundadora d'AGTER , Asociación para la Gobernanza de la Tierra y los Recursos Naturales , amb seu a França. I una de les organitzadores del For. Assegura que un dels temes pendents en els moviments camperols en defensa de la terra i dels drets dels agricultors, és la posició de la dona llauradora. Les dones són majoria estadística en la societat, però quan s'arriba als nivells de poder no estan representades amb equitat.

El 45 per cent dels participants en este Foro de València ha sigut dones, i s'han obert dos espais específics de discussió sobre els seus problemes en el món agrari. Ana Patricia és l'autora de “Las mujeres y la tierra en Guatemala”, un estudi sobre els mecanismes d'exclusió de les dones rurals, indígenes i llauradores en l'ús, accés i tenència i propietat de la terra. Amb referències sociopolítiques i entrevistes a dones protagonistes de la terra, ha elaborat un retrat viu del panorama agrícola entre la població campesina femenina del seu país.


Ramesh Sharma es coordinador de la campanya Ekta Parishad, , moviment popular dedicat als principis de l' acció no violenta per la reforma social i de la terra en la India.


Pedro José Escriche és presidente de Cerai, coorganitzador del Foro 2016. En 2004 és va realitzar a València el primer foro mundial sobre reforma agraria. Els efectes d'esta reunió es van fer notar al 2006, quan la FAO va reprendre el tema en el For de Portoalegre. Però com que les veus dels agricultors pobres es perdien, al 2013, es va considerar la preparació d'un nou for per saber cóm estava el tema de la reforma agrària i l'accés a la terra. Pedro José Escriche denuncia que la venda o entrega d'aliments a països del tercer món està arruinant la agricultura en eixos países.


Cecilia Leiva és presidenta de Procasur , Chile. Esta organització internacional fundada el 1996 pel desenvolupament i difusió de ferramentes per la gestiò efectiva del coneixement, i el foment del la capacitat de tots aquells que participen en la lluita cantra la pobresa rural en Amèrica Llatina i el Carib. Pero al 2010 va establir delegacions a Tailàndia i a Kénia. Procasur serveix com a magatzem de coneixements per organitzacions internacionals, regionals i nacionals. Promou ponts de comunicació integral i incloent entre actors locals, promotors del desenvolupament i els disenyadors de les polítiques públiques. Cecilia ens conta el cas de Xile, en este procés de reformes agràries i acaparament de terres al llarg dels últims setanta anys.


Alberto Broch és el president de la CONTAG la Confederação dos Trabalhadores na Agricultura de Brasil. En conta que a pesar dels avanços en la reforma agrària i el repartiment de la terra al seu país, queda molt per fer.

María Josefa Macz, és una agricultora de l'étnia maia quechí a Guatemala, una de les 22 étnies maies que viuen a Centreamérica. Pertany al Comité Unidad Campesina, CUC, que ha sigut criminalizat i perseguit per les autoritats guatemalteques. El seu treball s'ha traduït en la presentació de nombroses propostes contra les multinacionals que acaparen la terra. També lluiten des de fa dotze anys perquè el Congrés aprove una proposta de llei de desenvolupament rural integral, i una altra llei electoral que evite la corrupció política.

Mamadou Cissoko és agricultor i presidente honorario Red de Organizaciones de Agricultores y Productores de África Occidental (ROPPA) Senegal. Ens parla dels efectes de l'ajust econòmic que el Fons Monetari Internacional ha forçat en els països africans, i com les conseqüències han sigut tan nefastes que el propi FMI ha hagut de rectificar.

Etiquetes