Viure de la mar

La regulació de la pesca i els seus efectes en la vida dels fons marins protagonitzen el programa 55 de Samarucdigital

A La Carta À Punt Mèdia

El canvi climàtic, la contaminació de les aigües i la sobreexplotació pesquera fan que les vora 10.000 espècies que habiten al mar estiguen al límit. Els països del Mediterrani van signar un compromís per salvar les poblacions de peixos en deu anys i erradicar la pesca il·legal abans de 2020. La qüestió presenta dos cares: l'equilibri dels ecosistemes marins i la protecció i supervivència de la biodiversitat marina mediterrània, i la sostenibilitat d'un sector que dona feina a més de 33.000 persones a Espanya. Al nou capítol de ‘Samarucdigital’, ens preguntem si es poden compatibilitzar els interessos biològics i els econòmics, i si poden col·laborar l'un amb l'altre.

La Mediterrània, amb les poblacions explotades insostenibles

La producció pesquera mundial va assolir un màxim de vora 171 milions de tones en 2016,  el valor total de la primera venda de la qual es va estimar en 362.000 milions de dòlars, segons l’Informe de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO), L’Estat Mundial de la Pesca i l’Aqüicultura 2018. Entre 1961 i 2016, l’augment anual mitjà del consum mundial de peix comestible (3,2%) va superar el creixement de la població (1,6%) i també al de la carn procedent de tots els animals terrestres junts (2,8%). Per càpita, el consum de peix comestible va augmentar de 9 quilos el 1961 a 20,2 kilos en 2015, degut no només al creixement de la producció, sinó també a altres factors, com ara la reducció del malbaratament.

L'estat dels recursos pesquers marins, segons el seguiment realitzat per la FAO de les poblacions de peixos marins avaluades, ha seguit empitjorant. Les poblacions de peixos marins explotades a un nivell biològicament sostenible ha descendit del 90,0% en 1974 al 66,9% el 2015. En canvi, el percentatge de poblacions explotades a nivells biològicament insostenibles es van incrementar del 10% en 1974 al 33,1% en 2015. Les poblacions explotades a un nivell de sostenibilitat màxim (les poblacions plenament explotades) representaven el 59,9% en 2015, i les espècies subexplotades, el 7,0% del total de poblacions avaluades. Les poblacions subexplotades es van reduir de forma constant des de 1974 fins al 2015, mentre que les explotades a un nivell de sostenibilitat màxim van disminuir de 1974 a 1989 i posteriorment van augmentar fins al 59,9% en 2015, en part com a resultat de l'increment de l'aplicació de mesures d'ordenació.


En 2015, la Mediterrània i el mar Negre, el Pacífic sud-oriental i l'Atlàntic sud-occidental van registrar els percentatges més elevats de poblacions explotades a nivells insostenibles. La persistència de poblacions sobreexplotades és una qüestió que suscita gran preocupació. Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides inclouen una meta (14.4) destinada a reglamentar l'explotació pesquera, posar fi a la pesca excessiva i restablir les poblacions de peixos fins que assolisquen nivells que puguen produir el màxim rendiment sostenible (MRS). Sembla, però, poc probable que les pesqueres mundials puguen restablir en un futur proper el 33,1% de les poblacions sobreexplotades actualment, a causa que el restabliment requereix temps, de dos a tres vegades el cicle de vida de l'espècie.

Autor: Hernán Piñera

Entrevista amb Roger Llanes

Als inicis de gener, els governs de la Comunitat Valenciana i Catalunya van acordar defensar interessos comuns en matèria pesquera davant les reformes previstes en el model de gestió de la pesca d'arrossegament, amb el nou reglament comunitari que estableix un règim de gestió basat en la limitació dels dies de pesca anuals, així com altres mesures tècniques i de conservació addicionals. La Generalitat de Catalunya ha estimat que el sector d'arrossegament catalano-valencià aconsegueix el 70% del total de la flota al Mediterrani i els dos governs comparteixen la mateixa visió sobre la seua gestió i el seu futur. Davant aquest nou escenari, les dos administracions han coincidit a mantindre les embarcacions actuals per a evitar la pèrdua de més flota, i compensar la possible reducció de possibilitats de pesca mitjançant la millora de la comercialització i la recuperació dels recursos pesquers. A més, han advocat per avançar en la cogestió i permetre la participació del sector en la presa de decisions locals.

Roger Llanes, enginyer agrònom, és director general de la Conselleria d’Agricultura, Ramaderia i Pesca. D'ell depén la regulació de la pesca valenciana, sempre sota el marc de la directiva europea. Aquesta situació ens fa preguntar-nos fins a quin punt podem regular des de casa nostra allò que pesquen les confraries.

Roger Llanes, director general de la Conselleria d’Agricultura, Ramaderia i Pesca

Entrevista amb José Ignacio Llorca

El sector pesquer espanyol va mantenir la seua facturació en 2016 en nivells similars als de 2015, i va disminuir la seua flota a 286 vaixells, fins situar-se en 9.299 vaixells, segons l'informe de la Confederació Espanyola de Pesca (Cepesca) de 2017, document que ressalta una caiguda anual de l'ocupació del 2,6%, fins als 33.288 llocs de treball. Les captures de la flota espanyola es van situar en 898.335 tones en  2016, un 4% menys que les registrades l’any anterior.

José Ignacio Llorca és pescador i president de la Interfederativa de Confraries de la Comunitat Valenciana. A més a més, és patró major de la Confraria de la Vila Joiosa (Marina Baixa). Amb ell, coneixem de primera mà els problemes més importants als quals s'enfronten els pescadors valencians. La Interfederativa col·labora amb l'administració en la defensa dels interessos dels pescadors i atén les demandes i necessitats de les confraries valencianes. 


Entrevista amb Paco Gracia

La normativa europea obliga a fer parades biològiques als pescadors. Molts d'ells han buscat una altra manera de traure-li rendiment a l'activitat pesquera. Un exemple és el de l’emprenedor Paco Gracia, qui ha posat en marxa una empresa social de turisme de pesca, Trip&Feel. Fill i net de pescadors, Gracia ens explica en què consisteix l'activitat i si realment compensen les parades de l'activitat pesquera. També compartirà la seua experiència en impulsar la rendibilitat de la pesca tradicional, des de l'economia col·laborativa, i en aconseguir que els pesquers puguen tindre una activitat complementària amb la via del turisme pesquer.

Paco Gracia, gerent de Trip&Feel

Entrevista amb Francesc Domènech

L'explotació pesquera compromet la supervivència d'espècies vulnerables i de les quals en moltes ocasions manca d'evidència de l'estat de conservació de les seues poblacions. A causa de l’evolució de la tecnologia, els oceans estan sent alterats a una velocitat i dimensió sense precedents. Els governs han afavorit aquestes pràctiques sobredimensionades amb un terrible impacte ambiental i social, al mateix temps que s’abandona la pesca sostenible. Un tipus de pesca tan intrusiva i poc selectiva també afecta altres espècies en perill com tortugues, taurons o dofins i degrada els ecosistemes marins, generant un dany que pot ser irreversible per a l'equilibri tròfic marí. Per exemple, s’ha perdut el 99% de les anguiles europees i el 95% de la tonyina vermella del sud i del Pacífic. Els salmons han desaparegut de molts rius d'ambdós costats de l'Atlàntic i apareixen en nombroses llistes d'espècies amenaçades. Aproximadament el 80% de tots els principals peixos depredadors han desaparegut de les zones costaneres del Pacífic Nord i l'Atlàntic Nord, segons adverteix Greenpeace.

Francesc Domènech és investigador de la Unitat de Zoologia Marina l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva, de la Universitat de València. La pesca d'arrossegament comporta, en moltes ocasions, la captura i la mort d'individus d'espècies protegides, com ara la tortuga. Domènech treballa en sistemes que intenten evitar les captures per l'arrossegament, dels quals en parlem amb ell.

Francesc Domènech, investigador de l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva

Tertúlia amb Roger Llanes i Francesc Domènech

Amb Roger Llanes i Francesc Domènech, Reis Juan i Batiste Miguel parlen al temps de la tertúlia dels aspectes generals i, fins i tot, poden discrepar de les informacions i opinions que s'hagen donat al programa.

La Finestra del Samaruc

La poetessa d’Oliva, Àngels Gregori, directora del Festival de Poesia d'Oliva i presidenta del Centre Català del PEN Club, ens obri la “Finestra del Samaruc” per a donar-nos a conéixer el seu paisatge més estimat.


La Biblioteca Verda

A la “Biblioteca Verda”, afegim nou títol, el llibre “Nueva Tabarca”, de José Manuel Pérez Burgos, director del Museu Nova Tabarca i codirector del Centre d’Educació Ambiental de l’illa de Tabarca, que ens fa un tast del que llegirem.


El So de la Natura

Cada setmana el nostre company, Batiste Miguel, ens porta el ‘‘So de la Natura’’. La nova entrega de ‘Samarucdigital’ el protagonitza el cant de les baldrigues en una fosca nit mediterrània.


Etiquetes