Agenda

La Serra de Espadà comença en un lloc que pocs imaginen: al poble de La Vilavella, embegut completament en el terme municipal de Nules. Des d’ací seguirem una ruta que ens portarà en ascens cap a la Font de Cabres, on esmorzarem després d’haver travessat una autèntica selva mediterrània. Després continuarem ascendint al coll del Bledar des d’on ens dirigirem al pic de la Creu de Ferro, on comencen les restes bèl·liques de la Guerra Civil espanyola. En un punt, descendirem cap a la Vilavella passant per les seues trinxeres recentment restaurades que ens traslladaran a un moment de la nostra història difícil d’explicar amb paraules: cal veure-ho.

Quan acabem aquesta sorprenent ruta haurem recorregut els contraforts de la serra d'Espadà al voltant dels puntals principals de la qual (Font de Cabres, Creu de Ferro) s'estén una sureda montana d'ombria i un patrimoni geològic de gresos excepcional. Després de visitar diverses fonts històriques visitarem importants restes del patrimoni bèl·lic de l'última guerra civil espanyola. Entre trinxeres i nius de metralladora acomiadarem una ruta com a poques a la província.

Dificultat moderada-alta – 8,5 km

Poca gent ho sap, però un dels artífexs del sistema mètric va investigar a les muntanyes del Desert de les Palmes per a dilucidar quant exactament havia de mesurar 1 metre. Pierre Méchain va morir d'una malaltia transmesa per un mosquit de la zona, i va ser enterrat a Castelló, però el seu fantasma, visible en les nits d'al voltant de Tots els Sants, continua visitant les muntanyes de Benicàssim intentant travessar-les per a tornar a França, la seua terra natal.

A la província de Castelló som afortunats perquè encara queden trams de costa que ens recorden com era el Mediterrani fa unes quantes dècades. En un senzill recorregut entre Benicàssim i Oropesa, recorrerem la via verda de la Mar i la zona verge de la Renegá per a descobrir de prop les plantes i animals, alguns en greu perill d'extinció, que fan únic el nostre litoral. Les torres vigila anti-pirates posaran el toc llegendari a aquesta agradable ruta.

Dificultat fàcil – 8 km

Els grups del cartell s’uneixen baix un leitmotiv molt específic per protegir el medi ambient i la salut de la població

L’esdeveniment tindrà lloc a la plaça de la Tanca i comptarà amb una fira d’entitats organitzada per l’ajuntament

 Vilafamés acollirà el proper 23 de març el festival Vilafafest 2024, un festival a favor de la no especulació energètica i les macroplantes. El cartell està encapçalat per Xavi Sarrià seguit de Pau Alabajos, Pepet i Marieta, Tesa i la Kinky Band, qui s’uneixen en aquest cartell baix un leitmotiv molt específic. El festival, que comptarà també amb una fira d’entitats organitzada per l’ajuntament, tindrà lloc a la plaça de la Tanca.

D’accés totalment gratuït, durant un dia sencer Vilafamés convertirà els seus carrers en una marxa en contra les macroplantes, construccions que tindrien un alt impacte mediambiental i per a la salut pública. De fet, Vilafamés ja és una de les poblacions més afectades per aquestes construccions: el poble més afectat per la MAT amb més quilòmetres de traçat i amb un total de 30 torres elèctriques. 

Sumat a açò, està en projecte la construcció d’una macroplanta amb 555.000 plaques fotovoltaiques ubicada al Pla de Vilafamés que, a banda del fort impacte visual i ambiental cap a un poble declarat BIC, deixaria sense conreu unes terres que, ara per ara, estan en cultiu.

Un cop més, la música i les reivindicacions socials s’uneixen: el grup Pepet i Marieta, que toca en aquest cartell, va llençar el 12 de gener de 2023 un clip anomenat No a la MAT! amb col·laboració de Xavi Sarrià, Tesa, Ebri Knight i El Diluvi. Aquest esdeveniment ha estat impulsat per l’Ajuntament de Vilafamés i per la promotora castellonenca Metrònom. Vilafafest, amb caràcter simbòlic, actúa com  una aliança entre la població, el medi ambient i la música. 

Artana és una de les portes al Parc Natural més gran de la nostra província, la Serra d'Espadà. D'orígens remots, aquest municipi amaga una de les joies del territori valencià: Els Penyes Altes, ja descrites fa més de dos segles per l'il·lustre Cavanilles, i la visió del qual des dels seus peus cap al cel no es pot descriure amb paraules. Per una frondosa sendera ascendirem al seu cim: la Ràpita, amb vista panoràmiques de tot el sud de Castelló.

Dificultat moderada – 11,2 km