L'avorrida triple pregunta filosòfica, en la seua formulació habitual –D'on venim? Qui som? On anem?– suggereix la idea que els éssers humans ens desplacem en l'espaitemps sense desgast de la nostra ipseïtat, sense alterar el que som substancialment; però, què passaria si el que ens preguntàrem fora Qui érem? On estem? Qui serem?, com correspon a una existència que es transforma sense parar com el mudable riu heraclitano que excava el seu sinuós llit en la impassible terra ferma. Crec que d'això, en gran manera, va l'obra d'Isabel Oliver.
