20 anys d'estudi de l'àguila de panxa blanca

L'anellament científic i l'ús pioner de tecnologies de rastreig GPS / GSM d'alta resolució permeten als investigadors valencians conéixer l'ecologia i el comportament de l'àguila de panxa blanca en totes les seues fases biològiques i identificar les seues principals amenaces. Aquesta informació, d'una qualitat única i sense precedents en l'estudi dels rapinyaires europeus, és vital a l’hora d’emprendre accions enfocades a la conservació de l'espècie.

L'àguila, per la seua elegància en el vol, el seu port esvelt, les seues poderoses arpes i la seua precisió implacable en la caça, ha sigut considerada la més poderosa de les aus, reina dels rapinyaires, símbol celeste i solar, un atribut de la deïtat. Des de l'Extrem Orient fins a Europa, l'àguila és l'animal associat als déus del poder i de la guerra.

L’àguila de panxa blanca (Aquila fasciata), aliena a aquest simbolisme, bastant té amb sobreviure i mantenir, més o menys estable, la seua població. Malgrat la seua grandària mitjana, la també anomenada àguila azor, perdicera o de Bonelli, és la més àgil entre les grans àguiles amb les quals se'l relaciona genèticament: l'àguila reial o daurada (A. crysaetos) i l'àguila imperial (A. adalberti). Es troba catalogada en la Llista Roja d'Espècies Amenaçades de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN) en la categoria de quasi amenaçada a escala mundial i europea. La seua població mundial s'estima en una forquilla molt àmplia de 10.000 a 100.000 exemplars, encara que es creu en clar declivi. Més precises són les estimacions de la seua població a Europa amb al voltant de 1000 parelles reproductores, de les quals aproximadament 800 es troben a Espanya, on s'inclou en el Catàleg Espanyol d'Espècies Amenaçades com a vulnerable a causa del declivi que s'ha observat en la seua àrea de distribució, arribant fins i tot a extingir-se en algunes zones, com l'illa mediterrània de Mallorca i la zona nord de la península. Aquesta situació va portar a l'organització SEO/Birdlife a la declaració l'any 2005 com a ‘Ocell de l'Any’. Els seus principals reductes ibèrics són Andalusia, Comunitat Valenciana i Extremadura.


20 anys d'investigació

Pascual López, professor d'Ecologia en la Universitat de València i investigador del Grup de Vertebrats Terrestres de l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva (ICBiBE-UV), fa 20 anys que estudia l'àguila de panxa blanca. Aquest biòleg, interessat en l'ecologia de la població i el comportament animal, ha centrat la seua investigació en la disciplina emergent de l'ecologia del moviment, que té com a objectiu estudiar el fascinant món del moviment animal. López és pioner en l'ús i aplicació de big data registrat per les tecnologies de rastreig GPS / GSM d'alta resolució. Al llarg del període 2015-2018, s'han capturat 38 exemplars de 16 territoris repartits en les serres d'Espadà, Calderona i Borriol, P.N. Les gorgues del Cabriel i en el terme municipal de Villena. Tots ells han sigut marcats amb anelles de lectura a distància i emissor GPS/GMS dataloggers, amb memòria suficient per a emmagatzemar centenars de milers de localitzacions GPS.

Aquesta tecnologia permet als investigadors conéixer amb precisió els moviments dels animals, els seus llocs d'alimentació, les amenaces i les causes de mortalitat prematura, l'altura a la qual volen i la seua posició segon a segon. Un estudi tan exhaustiu i prolongat en el temps ha servit als investigadors per a conéixer l'ecologia i el comportament de l'àguila de panxa blanca en totes les seues fases biològiques i identificar les seues principals amenaces. Aquesta informació, d'una qualitat única i sense precedents en l'estudi dels rapinyaires europeus, és vital a l’hora s’emprendre accions enfocades a la conservació de l'espècie.


Samarucdigital segueix el seu treball des de l'any 2015, quan assistim a la Serra d'Espadà a l'anellament i la col·locació d'un GPS a una parella d'àguiles adultes. Aquesta vegada hem assistit a l'anellament de dos polls al nord de la comarca de la Ribera Alta. Al costat de López ens acompanyen un grup de veterinaris de la Universitat Catòlica, agents mediambientals del Grup d'Intervenció en Altura i un grup d'estudiants del màster de Biodiversitat i Conservació de la Universitat de València.

La fase de dispersió Juvenil

L'anellament científic i la tecnologia satèl·lit han permés als investigadors conéixer amb precisió el comportament de l'espècie en el seu període de dispersió juvenil, una de les fases biològiques més desconeguda de la vida de l'àguila de planxa blanca i una etapa crítica en la qual la mortalitat és molt elevada. Els individus juvenils s'independitzen dels pares en el tercer o quart mes de vida i presenten un comportament erràtic, de moviments d'entrada i eixida del territori parental, a la recerca de menjar. Al voltant del seté mes s'allunyen llargues distàncies d'aquesta zona parental a la recerca d'un territori propi on reproduir-se, una vegada aconseguida la maduresa sexual. Una vegada assentades en la seua zona de reproducció, són territorials i solen estar lligats tot l'any a la seua àrea de cria. Àguiles marcades al Desert de les Palmes han acabat assentant-se i reproduint-se en els Monts de Toledo. La investigació evidencia la interconnexió entre poblacions i, per tant, un flux genètic entre diferents zones de la Península Ibèrica.


Amenaces

Les principals causes de l'alt índex de mortalitat, tant d'immadurs en dispersió com d'adults, són principalment l'electrocució i col·lisió amb línies elèctriques, la persecució directa, trets, paranys o verins en vedats de caça menor, la transformació de l'hàbitat per infraestructures com a basses d'aigua, l'escassetat o malaltia dels seus recursos tròfics i les molèsties humanes d'oci en àrees de cria. La investigació del Grup d'Investigació Zoologia de Vertebrats de la Universitat d'Alacant i de l'Institut Cavanilles de la Universitat de València, alerta que l'augment de la presència humana els caps de setmana en territoris de cria fa que les àguiles es vegen obligades a allunyar-se del niu i a cobrir majors distàncies per a trobar aliment que influeix negativament en l'èxit reproductor de l'espècie. L'estudi, recentment publicat en la revista científica "Biological Conservation", urgeix a limitar espacialment i temporalment durant el període de cria activitats com la caça, l'escalada o el senderisme.


Segons el "Cens i Conservació d'Àguila de Panxa Blanca i Àguila Real en la Comunitat Valenciana" de la Direcció de Medi Natural de la Generalitat Valenciana, en 2018 van ingressar en els Centres de Recuperació de Fauna de la Comunitat Valenciana 14 àguiles de panxa blanca, totes mortes menys tres: una per col·lisió contra cable elèctric, una altra per electrocució en suport elèctric i un poll de l'any que es trobava baix de pes, possiblement per abandó prematur del niu, i que una vegada recuperat va ser cedit a l'associació GREFA per a la seua incorporació a un programa de reintroducció.


Població en descens

La investigació constata un declivi en les poblacions de Castelló i València i un xicotet increment en la d'Alacant que és l'òptim de l'espècie. Es dóna la paradoxa que està declarada en perill d'extinció en totes les comunitats veïnes a la Comunitat Valenciana, on aquesta declarada com a Vulnerable. Segons Pascual López la tendència indica que serà declarada prompte en perill també ací. El grup d'investigació liderat per Vicente Urios de la Universitat d'Alacant i Pascual López de l'Institut Cavanilles de la Universitat de València, porten des de 2015 reclamant una estratègia conjunta de conservació de l'àguila de panxa blanca en l'àmbit estatal donada la interconnexió genètica de les poblacions. A escala peninsular podem dir que la baixa productivitat de l'espècie, la baixa supervivència juvenil i l'alta mortalitat adulta comporta que els exemplars que arriben a tindre èxit reproductiu només cobrisquen les baixes produïdes en els individus reproductors.


Alimentació Suplementària

Per a evitar les elevades taxes de mortalitat adulta (al voltant d'un 40%), Urios i López han implementat el projecte "Estudi de la incidència real de l'alimentació suplementària sobre l'ecologia espacial i reproductora de l'àguila-azor panxa blanca a la Comunitat Valenciana". L'estudi, realitzat al voltant del Parc Natural de la Serra d'Espadà, proporciona alimentació suplementària en les zones de reproducció per a evitar que les parelles s'allunyen molt del seu territori de cria i tinguen més possibilitats de supervivència. L'experiència ha donat bons resultats quant a la productivitat. Quatre d'aquestes parelles han criat amb èxit (han tret almenys un poll), la qual cosa suposa una millora substancial respecte a anys anteriors.

Un dels resultats més positius d'aquest projecte ha sigut l'obertura d'una línia de treball amb l'administració valenciana que té per objectiu aplicar els coneixements generats en el transcurs d'aquest projecte, principalment la identificació dels factors de mortalitat de l'àguila panxa blanca, per a la conservació no solament d'aquesta espècie, sinó de l'avifauna en general. El projecte està finançat per Xarxa Elèctrica d'Espanya. La Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural de la Generalitat Valenciana, el Ministeri d'Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient, i la Societat Espanyola d'Ornitologia (SEU/BirdLife) participen en el projecte com a entitats col·laboradores proporcionant suport logístic en forma de mitjans materials i humans.


El GIA, Grup d'Intervenció a Altura

L'àguila panxa blanca cria a massissos muntanyencs i serres. Construeix els seus nius generalment en tallats rocosos de dimensions variables i de difícil accés. Samarucdigital ha sigut testimoni de la dificultat i risc del treball de camp dels investigadors que necessiten l'ajuda indispensable de grups especialitzats d'agents mediambientals coneixedors del terreny. La Generalitat Valenciana ha creat, format i equipat a un grup de 14 agents mediambientals especialistes en treballs en altura que es fan càrrec de funcions de conservació, gestió i maneig d'espècies i espais naturals protegits, en llocs d'accés arriscat (penya-segats, coves, avencs, grans arbres). Donen suport en l'anellament de rapinyaires, l'eliminació o control d'espècies exòtiques invasores de flora o fauna en zones de difícil accés, o la recollida de llavors, sembra i plantació d'espècies de flora protegida. Ací els veiem en acció.


Etiquetes