A pesar que els ciutadans als països rics d'occident som conscients que l'aigua és imprescindible per a la nostra vida quotidiana i industrial, ens oblidem sempre que és un bé escàs i, en general, ens oblidem de fer un ús responsable del preuat element liquide. Sempre ens recordem de la seua importància quan, per avaria d'una costosa xarxa d'aprovisionament, no ix l'aigua de l'aixeta i la vida se'ns complica. Ens és difícil imaginar la vida sense aigua i és que sense aigua és impossible la vida.

És paradoxal que en un planeta en el qual la seua superfície està constituïda per tres quartes parts d'aigua, 1.100 milions de persones continuen sense accés a qualsevol mena de font millorada d'aigua, quasi un 15% de la població mundial. La falta d'accés a aigua potable té com a conseqüència que cada any un total d'1,6 milions de persones muiren de malalties diarreiques, d'entre les quals l'alarmant 90% són xiquets i xiquetes de tan sols cinc anys. Mentrestant, a Europa, emprem de mitjana per habitant i dia un total d'entre 200 i 300 litres d'aigua, sent tan sols 50 els litres suficients de consum diari per persona segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS).

I és que en el món consumista en el qual els humans devorem recursos més enllà dels límits de regeneració del planeta, vivim d'esquena a la realitat que ens aporten els científics. Es calcula que dins de tan sols de 30 anys, 2050, la població mundial serà, amb permís de la Covid-19, de 7.594 milions de persones, per la qual cosa l'estrés hídric serà fins i tot major al qual suportem hui. Això implicarà que la demanda d'aigua creixerà un 55%, especialment en el sector de la indústria, però també en la producció elèctrica i ús domèstic. A això s'afig el canvi climàtic i la desertificació provocada per grans períodes de sequera, que ja han posat al nostre país àmplies zones de les conques del Segura, Guadalquivir o Guadiana en alerta per escassetat d'aigua. Els estudis demostren que 3.900 milions de persones patiran estrés hídric. Bàsicament el 40% de la població mundial. Entenem l'estrés hídric com el moment en el qual la demanda d'aigua és més alta que la quantitat disponible durant un període determinat de temps, o quan el seu ús es veu restringit a causa de la seua baixa qualitat. En 2050 l'aigua podria convertir-se en un luxe.

Prendre consciència que l'aigua és escassa i que cal fer un ús racional i sostenible d'ella és imprescindible per a poder continuar gaudint-la diàriament. No sols depén de l'ús responsable dels ciutadans, sinó també de les polítiques que els governs i institucions desenvolupen per a satisfer aqueixa necessitat a llarg termini d'una manera sostenible i eficient. Per això és d'agrair l'interés i treball que la Diputació de Castelló ha desenvolupat per a garantir el seu subministrament per a tots els castellonencs d'una manera sostenible, solidària i a un preu assequible. Tot això seguint les recomanacions de l'ONU que en 2010 va reconéixer explícitament el dret humà a l'aigua i al sanejament, reafirmant que una aigua potable neta i el sanejament són essencials per a la realització de tots els drets humans, i així ho recull l'Objectiu 6 dels Objectius de Desenvolupament Sostenible ODS.

Pla Director de Proveïment d'Aigua potable de la província de Castelló (PDA)

És reconfortant veure que alguns polítics es prenen de debò els drets humans i treballen per a aconseguir-los i no es queden en simples declaracions d'intencions. El dijous passat en la Diputació de Castelló es va presentar públicament la xarxa d'interés general de proveïment d'aigua, que compta amb un pressupost de 206.292.520,76 €, incorporada en el Pla Director de Proveïment d'Aigua potable de la província de Castelló (PDA) en presència del president de la institució, José Martí, la consellera d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Mireia Mollà, el director general de l'Aigua de la Generalitat Valenciana, Manuel Aldeguer i del diputat de Sostenibilitat, Ignasi Garcia.

Ignasi Garcia, diputat de Sostenibilitat, Mireia Mollà, consellera d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica i José Martí, president de la Diputació de Castellón. 

Tot després que el ple de la Diputació mostrara el seu suport per unanimitat al citat document. El president de la Diputació, José Martí, el té molt clar, el Pla Director de l'Aigua «és el projecte estrela de la Diputació», naix amb l'acord de tots els grups i transcendirà a diverses corporacions i mandats, «raó per la qual resulta tan important el consens polític aconseguit». Va recordar, així mateix, que el Pla garanteix l'aigua als pobles de l'interior "no podem oblidar que una de les línies estratègiques d'aquesta Diputació és afrontar el repte demogràfic i posar fre a la despoblació".

Al diputat de Sostenibilitat, Ignasi Garcia, ja el van entrevistar en Samarucdigital al desembre de l'any passat al costat de José Ramón Jiménez, Hidrogeòleg de Diputació, que fa dècades que treballa en el Pla (Vegeu vídeo de portada). El diputat, conscient de l'ambiciós del pla, treballava ja en les sinergies necessàries per a garantir el finançament suficient per a executar el pla.

Un any després, en la roda de premsa del dijous, la presència de la consellera Mireia Mollà era la garantia d'aquesta necessària i estreta col·laboració institucional, que buscava Garcia. «Aquest projecte que us presentem seria l'artèria de la infraestructura hídrica i ho hem fet de la mà de la Conselleria, que s'ha prestat a fer-se càrrec de l'elaboració del projecte. Són els passos que comencem a donar d'un projecte de futur per a garantir el subministrament d'aigua de la província», ha manifestat.

La consellera Mireia Mollà va lloar el treball realitzat pels tècnics de la Diputació provincial l'excepcional avantprojecte, ja que facilitarà molt la redacció del projecte, el cost del qual es va comprometre a pagar des de la Conselleria, per a aconseguir que el Govern central finance la seua execució. Per a això Mollà buscarà la declaració d'interés general de l'Executiu, aportant el projecte abans del 22 de desembre perquè puga ser inclòs dins del pròxim cicle de planificació que s'estendrà fins al 2027. Amb la declaració d'interés general serà l'Estat l'encarregat de finançar la infraestructura, aspiració que, tant la conselleria com la diputació, veuen factible gràcies a l'ajuda dels fons europeus de reconstrucció.

La consellera ha felicitat la Diputació per implicar-se «d'una manera tan clara» en garantir «els béns i serveis del benestar del conjunt del primer a l'últim dels veïns i veïnes de l'àrea que representa, i, per tant, donar justícia social en aquest cas, a més d'un servei bàsic fonamental, i com no, amb un component de sostenibilitat i d'equilibri ambiental que els temps ho requereixen». Que millor que utilitzar-los per a garantir el dret a l'aigua de qualitat?