Governança ambiental compartida per a millorar l'àrea marina de l'Albufera

Representants dels diferents actors que participen en el projecte Interreg Tune Up (científics, conservacionistes, pescadors, esports nàutics, administració, universitat), destaquen la necessitat d'aconseguir una governança compartida per a l'àrea marina de l'Albufera, dins de la Xarxa Natura 2000

Plastic 1017
desembolupament 1017

Ahir va tindre lloc la taula redona entre diversos dels agents implicats en la gestió de l'àrea litoral i marítima de l'Albufera de València, en el marc del projecte Interreg Tune UP. Aquesta taula (retransmesa en directe via YouTube i moderada per María García de la Font, presidenta de l'Associació de Periodistes d'Informació Ambiental) ha tingut com a objectiu reunir els diferents actors que operen en aquest espai protegit (pescadors, conservacionistes, tècnics, científics, autoritat portuària, universitat, i administració) amb la finalitat de fomentar el diàleg i intercanviar informació per a aconseguir acords conjunts de governança sota el prisma de la sostenibilitat.


El projecte aborda la participació social enfocada en una millor gestió de les àrees marines i costaneres del Mediterrani perquè, d'aquesta manera, aquests espais contribuïsquen de manera eficaç a la conservació de la biodiversitat, entrellaçant aspectes científic-ambientals i les preocupacions de governança. Tune Up es desenvolupa en set països europeus, i a Espanya se centra en l'àrea marina de l'Albufera de València i en Cap de Gata-Níjar (Almeria), amb l'objectiu de millorar l'efectivitat de les polítiques de conservació en relació amb les àrees marines protegides en el mediterrani.


Gestió integrada de l'àmbit marí i terrestre de l'Albufera

María Sahuquillo, de la Direcció del Medi natural de la Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, va destacar la necessitat d'escometre una gestió integrada de l'àmbit marí i terrestre de l'àrea: "si en algun lloc és rellevant la conjugació de la gestió d'ambients aquàtics marins i dulciaqüícoles és al voltant de les llacunes costaneres, com és el cas de l'Albufera". No obstant això, va assenyalar alguns problemes com els "molts impactes antròpics" existents atés que està envoltada per una gran àrea urbana i molta activitat humana. També va destacar que "l'àrea marina protegida de l'Albufera serà un dels ambients que més estan patint els impactes del canvi climàtic".


Lluis Miret, de la Universitat Politècnica de València, veu fonamental l'aliança entre el sector pesquer i el conservacionista, incidint sobretot en el paper de "la pesca local, que és molt diferent de la pesca industrial". "Es té molt clar que és la pesca local i artesanal la que s'ha de recolzar des de l'administració, i els pescadors tenen cada vegada més clar que cal donar suport a la conservació com un element diferencial, identificant el producte amb el territori, i donant un valor afegit de la pesca local, de qualitat i sostenible, amb el qual poden competir en els preus amb la pesca industrial", va subratllar Miret.

També va indicar que un dels grans reptes per al sector marítim és invertir en governança, on caldria atraure la inversió dels fons FEMP, de manera que es faciliten eines per a implicar d'una manera eficient a tots els agents en les labors de gestió i conservació de les àrees marines.

Carlos de Beltrán, gerent del Real Club Nàutic de València, va destacar la importància del port de València com un reservori d'alevins de diferents espècies de peixos, moltes d'elles comercials. "Els pescadors esportius i professionals ens comenten que la majoria d'alevins de sépia o aladrocs, dels quals els xatrac i les gavines busquen al voltant de l'Albufera, s'estan refugiant dins del club nàutic, en la marina, el port de València i en la desembocadura del Túria". També va proposar la possibilitat d'usar determinades àrees del port per al busseig submarí, creant un itinerari atractiu per a aquesta activitat esportiva, així com apostar per donar un valor afegit a les pràctiques esportives que es desenvolupen en l'espai i que incorporen mesures que promouen una major sostenibilitat del mitjà.

   Pescador deValència. Foto; archivo Samarucdigital

Des de SEO/BirdLife, Diana Ferrís, responsable del diagnòstic ambiental del projecte Tune Up, ha subratllat la dificultat inherent del medi marí per a entendre el seu funcionament i fer un seguiment de l'estat del conjunt de l'àrea marina protegida de l'Albufera, i dels efectes que tenen els impactes, pressions i amenaces que rep sobre les comunitats biològiques.

"Un ecosistema marí en bon estat de conservació, a més, reverteix positivament sobre tots els interessos que conflueixen en l'àrea, atés que proveeix d'una major diversitat i abundància de pesca, i genera un espai de major valor paisatgístic i una millor experiència per a desenvolupar els diferents usos turístics i recreatius", va explicar Ferrís. Va destacar també la importància biològica de les prades de fanerògames marines, el manteniment de les quals és estratègic des del punt de vista ecològic dau "que suposen la base sobre la qual s'assentisca la resta de l'ecosistema, des d'invertebrats als ocells, cetacis i tortugues marines, i alberguen espècies d'alt valor de conservació i que no són molt conegudes, com la Nacra".

Carles Gago, director de Projectes de l'ONG Xaloc, va incidir en què en els últims anys existeix una major conscienciació ambiental sobre la biodiversitat marina i el seu valor, però es necessita passar a l'acció i disposar d'eines de governança que faciliten aquestes estratègies de col·laboració. "El futur de la conservació passa perquè siguem capaces de treballar administracions, universitats, entitats privades i ONG conjuntament amb un objectiu comú, més enllà de projectes que puguem desenvolupar cadascun per part nostra", va subratllar.

  Baldriga Balear. Foto: Pep-Arcos_SEOBirdLife

La mar de l'Albufera: un espai de confluència

En finalitzar la taula redona, Vanessa Calabuig, de Cercle Territori, Paisatge i Arquitectura, responsable de la fase de participació, va presentar els tallers territorials que es desenvoluparan en els pròxims mesos i que es basen en el diagnòstic ambiental de l'àrea marina realitzat de manera col·laborativa pel SEO/BirdLife amb tots els actors que s'involucraran en el procés. "L'objectiu és que d'aquests tallers cristal·litzen els consensos i punts en comú entre totes les entitats, i que nasca un acord voluntari i inclusiu en forma de pla d'acció consensuat, que identifique les necessitats de conservació de l'àrea marina i facilite que tots els actors puguen involucrar-se a millorar el seu estat", explica Pablo Vera, tècnic de SEO/BirdLife i responsable del projecte en l'Albufera.

"En aquests moments, estem davant una oportunitat incomparable per a millorar la governança i l'estat de conservació de l'Albufera, tant la part terrestre com marina: estem en la fase de participació del Pla Hidrològic del Xúquer, s'està iniciant la redacció del Pla de Gestió de l'àrea com a part de la Xarxa Natura 2000 i s'ha de renovar el Programa de Desenvolupament Rural, al mateix temps que la societat mostra que està més preparada que mai per a arribar a acords, i reclama col·laborar i implicar-se en la seua gestió", explica Vera.

Teixint xarxes per a la conservació de l'àrea marina de l'Albufera

El projecte TUNE UP és un projecte Interreg finançat pel Fons Europeu per al Desenvolupament Rural, l'objectiu del qual és millorar la biodiversitat i la gestió de les àrees marines protegides en set països europeus de la conca mediterrània (Espanya, Itàlia, França, Grècia, Albània, Montenegro i Eslovènia)

Aplicant la mateixa metodologia que s'ha desenvolupat en rius i aiguamolls en tota Europa a través dels "contractes de riu" o "contractes d'aiguamolls", com ja es va fer a través del projecte Wetnet, TUNE UP ve a ser una continuació de l'anterior, amb la finalitat de millorar la comunicació i reforçar els llaços i interessos comuns entre els diferents actors i les autoritats encarregades de la gestió d'aquests espais. Al mateix temps, es busca limitar els conflictes entre les qüestions de preservació i les activitats econòmiques.

 Signants del “Contracte d'aiguamoll de l’Albufera". SEO/BirdLife, la Comunitat de Pescadors del Palmar, la Fundació Assut, Fundació Nova Cultura de l'Aigua, Acció Ecologista-Agró, Xúquer Viu, Mesura, l'Associació de Guies de Birding de la Comunitat Valenciana i Divalterra. Foto: Álvaro Olavarría

En el cas de l'Albufera de València, es parteix d'una experiència prèvia, un procés similar en la part continental d'aquest aiguamoll que va derivar en el "Contracte d'aiguamoll de l'Albufera". Un memoràndum de cooperació signat inicialment per nou entitats i a les quals s'estan sumant moltes altres, i que ha permés crear un marc de col·laboració ampli, en el qual ja es treballa conjuntament per a millorar diversos aspectes de la gestió de l'aigua.


Etiquetes