L'arpellot de marjal (Circus aeruginosus), relativament comú com a hivernant en zones humides, es va extingir en la Comunitat Valenciana com a nidificant en els anys vuitanta, després de les últimes reproduccions registrades al Prat de Cabanes-Torreblanca. Precisament en aquest mateix espai va tornar a nidificar l'any 2000, fent-ho de forma regular a partir de 2003, iniciant un lent procés de recolonització del territori. Després del cens de 2021, realitzat per la Conselleria d'Emergència Climàtica i Transició Ecològica i SEO/BirdLife, aquesta espècie, considerada en Perill d'Extinció en el Catàleg Valencià d'Espècies de Fauna Amenaçades, s'allunya del nivell més gran de risc, la qual cosa justifica la seua reclassificació com a Vulnerable en la revisió del citat Catàleg.

"Això confirma que el seguiment continuat i la protecció de tots els llocs de nidificació ha sigut reeixida en la recuperació de l'espècie", ha comentat el director general de Medi natural, Julio Gómez Vivo.

L'arpellot de marjal va experimentar un fort declivi poblacional al nostre país a mitjan segle passat a causa de la dessecació, contaminació o destrucció de zones humides, la qual cosa va reduir la població, a la fi de la dècada dels huitanta, a tot just 200 parelles reproductores en tot el territori. A partir d'aqueix moment, va començar un esperançador procés de recuperació, que va ser particularment notable en llocs com Andalusia, Navarra, La Rioja, Madrid, Catalunya o Extremadura.

Tendència Creixent en els últims 20 anys en la Comunitat Valenciana.

En la Comunitat Valenciana l'espècie és comuna com a ocell hivernant, bastant regular durant els passos pre i postnupcial en migració al setembre, arribant a formar dormidors de fins a 400 individus en els mesos hivernals en l'Albufera de València segons dades de la Societat Valenciana d'Ornitologia (SVO). Els exemplars hivernants és distribuïen principalment per tots els aiguamolls de la costa en les tres províncies: Parc natural del Prat de Cabanes Torreblanca, la marjal de Nules, l'estany d'Almenara, el Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars, la marjal del Moro, la marjal del Puig, la marjal de Rafalell i Vistabella, marjal de Xeresa-Xeraco, el parc Natural de la marjal de Pego-Oliva i parc natural de l'Albufera de València, les salines de Santa Pola, parc natural del Fons d'Elx-Crevillent i Salines de la Mata.

 Arpellot de marjal (Circus aeruginosus). Foto Pablo Vera

No obstant això, no és tan abundant durant els mesos de primavera i estiu, on pràcticament desapareix dels nostres aiguamolls en el període de reproducció, extingint-se com a nidificant en la Comunitat Valenciana en la dècada dels setanta del segle passat. Però l'espècie ha tingut una tendència creixent en els últims vint anys. A partir de la seua reaparició com a nidificant al Prat de Cabanes-Torreblanca l'any 2000 va colonitzar en 2008 l'embassament d'Embarcadors (Cofrents), on es manté des de llavors.

En 2012 va aparéixer en l'Albufera, on no es registrava la seua reproducció des de fa més de quaranta anys. A partir de 2013, per primera vegada en dècades, va aconseguir reproduir-se en les tres províncies, i és en 2021 la primera vegada que es detecta la seua nidificació en localitats de l'interior com Camporrobles i Villena. No obstant això, la població més important continua sent la del Prat, que obté la xifra més gran de parelles mai registrada, amb un total de nou.

Hàbitat i costums.

L'arpellot de marjal Circus aeruginosus és un au de presa de marenys i aiguamolls on troba extenses formacions de canyissos, espadanyes, enees, o joncs, en els quals instal·lar nius i dormidors. Fàcil d'identificar i distingir d'altres arpellots per la seua major envergadura i robustesa. L'espècie presenta un acusat dimorfisme sexual, ja que la femella és bastant major i més pesada que el mascle, i tots dos sexes exhibeixen plomatges molt diferents. Les femelles adultes resulten bastant més fosques i menys contrastades que les seues parelles, lluint un plomatge dominat pels tons marrons foscos. Mentre el mascle presenta tonalitats més clares en les parts inferiors i en les ales.

 Arpellot de marjal (Circus aeruginosus). Foto S.Arrollo

Però un estudi de 2011 d'Audrey Sternalski, Francois Mougeot i Vincent Bretagnolle publicat en la revista científica britànica "Biology Letters", revelava que en aquesta espècie, un 40 % dels mascles presenten un plomatge permanent, al llarg de la seua vida de tipus "femella" i que durant l'època de nidificació, aquests mascles "transvestits" o "efeminats" obtenen avantatges reproductors quant a què no realitzen enfrontaments amb altres mascles "típics" pròxims i compten amb més temps per a l'aparellament, la qual cosa suposa un clar estalvi energètic.

La dieta d'aquesta rapaç resulta francament variada i inclou tota mena de petits i mitjans mamífers com a rosegadors o conills, preses fàcils, com ous i pollastres d'ocells aquàtics i altres que han sigut ferides en les caceres, amfibis, colobres, fardatxos, peixos i, fins i tot, insectes.

Amenaces.

A més de la disminució de la superfície disponible per a la ubicació dels nius, les transformacions agrícoles i l'ús de productes fitosanitaris contribueixen a la degradació del seu hàbitat de caça i alimentació.

L'electrocució, l'espoli de nius i la caça il·legal són les seues majors amenaces. Quasi la meitat dels ocells recuperats a Espanya han sigut exemplars abatuts per trets. El plumbisme també l'afecta tant per ingestió d'animals prèviament contaminats com per ingestió directa de perdigons de plom a través de les seues preses.

Referències:

• Adaptive significance of permanent femalemimicry in a bird of prey. https://royalsocietypublishing.org/doi/pdf/10.1098/rsbl.2011.0914 
• https://www.miteco.gob.es/es/biodiversidad/temas/inventarios-nacionales/aguilucho_lagunero_occidental_tcm30-99980.pdf 
• https://agroambient.gva.es/va/web/biodiversidad/aguilucho-lagunero 
• https://birdingalbufera.es/es/noticiario/public/lista_sistematica?id_especie=90 
• https://agroambient.gva.es/estatico/vida-silvestre/Libros%20Colecci%C3%B3n%20Biodiversidad/Aves%20acu%C3%A1ticas%20de%20la%20Comunitat%20Valenciana.%20Censos%20y%20evaluaci%C3%B3n%20de%20las%20poblaciones%20(1984-2004)/Fichas%20de%20especies.pdf