La loina del Xúquer sobreviu en el riu Magre.

El samaruc és l’endemisme valencià més conegut per ser, fins ara, el més amenaçat, però ara té un competidor nou: la loina o madrilla del Xúquer. Les poblacions d’aquest peix estan al límit de l’extinció en el riu Cabriol, cosa que l’ha situat en perill crític segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN).

El Centre de Conservació d’Espècies Dulciaqüícoles de la Comunitat Valenciana fa 30 anys que es dedica a la conservació d’espècies dulciaqüícoles amenaçades, tant de fauna com de flora, a través de programes de producció i cria en captivitat, reintroducció posterior al medi natural i actuacions de regeneració i restauració en el medi natural amb plantes autòctones o amenaçades per a proporcionar un hàbitat adequat a la ictiofauna autòctona.

En la piscifactoria del Palmar crien, tenen cura i reintrodueixen espècies pròpies dels marenys com el samaruc, el fartet o el punxoset, o fluvials com la madrilla del Xúquer, la tortuga de rierol, amfibis com l’ofegabous, o bivalves com el petxinot. Una activtat que fa de la piscifactoria del Palmar un centre de referència, no només per a altres comunitats autònomes, sinó en l’àmbit de la Unió Europea.

Aquests treballs es complementen amb accions de control i seguiment de les espècies exòtiques invasores (la gambúsia, el peix sol, el gobi), que afecten cada any més les zones humides i els rius de la Comunitat Valenciana, i prospreccions periòdiques en el medi, per a determinar l’estat de conservació, tant de les poblacions naturals com de les reintroduïdes.

Pilar Risueño, directora del centre, i el seu equip, José Velázquez, Jesús Hernández y Antonio Pradillo, ens mostra in situ aquest treball de control, com ara el cas de la madrilla del Xúqer en el riu Magre.

 Velazquez, Jesús Hernández y Antonio Pradillo 

La madrilla del Xúquer sobreviu en el riu Magre.

El samaruc és l’espècie icònica de la conservació d’endemismes d’aigua dolça, però, actualment, l’espècie d’ictiofauna més amenaçada segurament és la loina o madrilla del Xúquer, Parachondrostoma arrigonis. Aquest ciprínid platejat, menut i allargat, de 30 cm màxim, només té poblacions en bon estat al riu Magre i al Barranco del Nacimiento. Ara per ara, està considerat “en perill d’extinció” en el Catàleg Nacional d’Espècies Amenaçades i en el Catàleg Regional de la Comunitat Valenciana a causa, principalment, de l’excessiva contaminació d’algunes aigües, a la construcció de preses i dics, a l’extracció d’àrids dels llits dels rius i, sobretot, a la introducció d’espècies alòctones que, o bé colonitzen el seu hàbitat (com és el cas de la boga de riu) i desplacen la madrilla del Xúquer per competència, o bé per predadors dels seus ous, com és el cas del gobi (Gobio lozanoi) o el peix sol (Lepomis gibbosus). Tant en Castella-la Manxa com en la Comunitat Valenciana, la pesca de la madrilla del Xúquer està prohibida. Actualment, està considerada en “perill crític” per la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN).


En retrocés al Cabriol

Una de les causes d’aquest retrocés és la autèntica recessió de les poblacions en el riu Cabriol. Durant els últims anys, només es realitzen captures esporàdiques, que confirma, any rere any, el deteriorament de les poblacions de peixos en aquest afluent del Xúquer. 

La fresa de la madrilla del Xúquer sol ser entre els mesos de març i maig. Sol remontar els cursos fluvials que habita, buscant zones quasi superficials de grava arredonida amb aigües ben oxigenades en què pondre i fecundar els ous. La distorsió del règim natural del Cabriol per l’embassament de Contreras amb oscil·lacions brusques del cabal, afecta directament l’espècie reduint les fonts d’aliment, eliminant les postes o impedint els desplaçaments reproductors. A l’estiu, que s’obri l’embassament per al reg de l’agricultura, hi ha uns règims d’aigua molt alts i aigua molt freda just en l’època de fresa de la madrilla del Xúquer que fan que la reproducció no tinga èxit.  Açò no afecta només a la madrilla, sinó a la majoria de peixos del Cabriol.


Accions de conservació:

Davant d’aquesta situació greu de conservació de la madrilla del Xúquer, el 2010, la Generalitat Valenciana va posar en marxa un projecte de cria en captivitat en la piscifactoria del Palmar amb un resultat exitós. Poc a poc, s’ha aconseguit que l’espècie s’estabilitze i comence a criar. En l’actualitat, es produeixen a l’any unes dues-centes madrilles. En els últims quatre anys, s’han fet reintroduccions en quatre punts diferents de la Comunitat Valenciana i s’han consolidat poblacions estables en tres dels punts. A més, alguns exemplars de l’espècie se cediran a Castella-la Manxa perquè comencen el seu propi programa de cria i puguen connectar genèticament les seues poblacions amb les de la Comunitat Valenciana.

El futur de la madrilla del Xúquer passa, en opinió de Pilar Risueño, per l’evolució de les exòtiques, però també de campanyes de conscienciació per als pescadors esportius i els col·legis. El que es pretén en conservació és baixar l’estat de vulneració de l’espècie i això s’aconsegueix augmentant la distribució mitjançant reintroduccions i protegint les zones dels rius no colonitzades per espècies invasores.


Articles relacionats

Etiquetes