La vida sota l’aigua dolça, una biodiversitat en perill
El programa 91 Samarucdigital indaga la dura supervivència d’espècies endèmiques aquàtiques de les zones humides valencianes
A La Carta À Punt Mèdia
Els ossos polars s’han convertit en el rostre del perill d'extinció d'espècies animals. Però no cal viatjar milers de quilòmetres fins l’Àrtic per a trobar símbols al problema de la pèrdua de biodiversitat. El samaruc (Valencia hispanica) podria ser la icona de la fauna al límit de l'extinció a casa nostra. No és tan espectacular com l'os polar, d'acord, però el samaruc és únic al món. Menut i fràgil, aquest peix és una de les espècies més amenaçades al territori valencià. El seu hàbitat, de marjals i ullals, retrocedeix assetjat per la vida urbana. I en un espai més reduït, ha de competir amb espècies invasores introduïdes per la mà humana.
El samaruc (Valencia hispanica)
El samaruc no està sol. L’acompanyen unes altres espècies d’aigua dolça en perill d'extinció: el fartet (Aphanius iberus), el punxoset o espinós (Gasterosteus aculeatus) i la loina del Xúquer (Parachondrostoma arrigonis). És la versió local de la desaparició global dels animals d'aigua dolça. De fet, les seues poblacions estan minvant més ràpid que les de les espècies terrestres o marines. Només la cria en captivitat dona esperances a la seua supervivència.
Els treballs de reintroducció, la salvació?
Quan pensem en la fauna de les zones humides del litoral, el primer que ens ve al cap són les aus. Les marjals i els aiguamolls, en realitat, amaguen una vida animal molt més diversa, en especial si mirem sota l'aigua. Des de peixos endèmics com el samaruc o el fartet, i espècies de gambeta, fins a tortugues autòctones com la d'estany europea (Emys orbicularis) i la tortuga de rierol (Mauremys leprosa). El nostre territori, i la nostra fauna, resulta encara desconegut per a molts. Eixe desconeixement, de vegades, malauradament, es tradueix en accions que fan malbé l’entorn.
El Centre d’Investigació Piscícola del Palmar és un actor essencial en la conservació del samaruc, un xicotet vertebrat emblemàtic de les nostres zones humides. El centre s’ubica en l’Albufera de València. En el parc natural es troba el major santuari mundial del samaruc, gràcies als treballs de reintroducció d’aquest peixet, que també nada en altres localitzacions com la marjal de Peníscola, la del Prat de Cabanes-Torreblanca o la de Pego-Oliva.
Batiste MIguel, Pilar Risueño, Antonio Pradillo i Kistin Suleng
La biòloga Pilar Risueño i el tècnic superior en gestió forestal Antonio Pradillo, membres d’aquest centre d’investigació i conservació d’espècies d’aigua dolça ens aclareixen termes com ‘endemisme’ i ‘espècie autòctona’, i a més, expliquen quins factors motiven que les poblacions d’aigua dolça estiguen endarrerint-se més ràpidament que les marines o terrestres i com d’essencials resulten les actuacions de reintroducció.
Del mar a l’aigua dolça
Una part de la vida aquàtica en les zones humides d’aiguamolls i marjals es compon de peixos amb un passat marí. Moltes espècies piscícoles originàries del mar s’han adaptat als espais d’aigua dolça. La clau està en els gens. Això revela un estudi publicat en la revista científica Science, en el qual ha participat l’investigador Óscar Monroig, científic titular de l'Institut d'Aqüicultura Torre de la Sal, del Consell Superior d’Investigacions Científiques a Castelló.
La investigació se centra en l’espinós o punxoset, un peix marí ancestral que ha aconseguit colonitzar diversos ecosistemes d'aigua dolça. Els resultats d'aquest estudi, liderat per l’Institut Nacional de Genètica del Japó, ajudaran a predir la invasió de les poblacions introduïdes i, a més, l'èxit del cultiu d'espècies en ambients artificials.
Invasió animal i vegetal, la gran amenaça
Un bon exemple d'espècie exòtica invasora és la tortuga de Florida, o també coneguda com la d’orelles roges. Exemplars d'aquesta tortuga d'origen americà arriben al Centre de Recuperació de Fauna La Granja del Saler, un centre que rep tant espècies autòctones amb problemes, com també espècies invasores, per a impedir que acaben en el medi natural. Xema Gil, veterinari del centre, ens explica les característiques de la tortuga de Florida, que la fan competidora de les espècies autòctones, i les accions per a controlar la seua població.
La invasió dels ecosistemes no només té forma animal, sinó també vegetal. Tot i l’eradicació al nostre territori del jacint d’aigua, una espècie botànica exòtica que envaeix rius i llacs de mig món amb la seua flor violeta, altres espècies de plantes provoquen problemes a casa nostra. Trobem un exemple en el riu Algar, a Alacant. L’Ajuntament d’Altea treballa des de fa anys per a combatre l’expansió de la redoneta d’aigua i la ludwígia, espècies ornamentals, com el jacint d’aigua, que han acabat en espais naturals d’aigua dolça. Jose Orozco, regidor de Medi Ambient del consistori d’Altea, explica les actuacions de retirada d’aquestes espècies invasores, costoses tant per l’esforç del treball manual com per les despeses que genera.
El So de la Natura 91: grullas (Grus grus)
“El sol ja s'ha amagat darrere de l'horitzó, ara el fred es deixa sentir, intens, en la llacuna aragonesa de Gallocanta. Aleshores sentim el so i després les veiem arribar en bandades ben estructurades. Són les grues que venen a passar la nit al refugi de l'aigua, on es troben més segures”, relata Batiste Miguel en el So de la Natura.
La Finestra del Samaruc 91:Daniel Ramón, Mercat Central de València.
El biòleg Daniel Ramón, vicepresident d’I+D en Nutrició i Salut d’Archer Daniels Midland, ens porta un paisatge urbà, el del Mercat Central de València.
La Biblioteca Verda 91: Lluís Serra, La flora del Paisaje Protegido de las sierras del Maigmó y del Sit.
El biòleg i botànic Lluís Serra i Laliga presenta en la Biblioteca Verda el seu llibre La flora del Paisaje Protegido de las sierras del Maigmó y del Sit, un dels principals nuclis forestals de la Comunitat Valenciana protegit amb figures diverses com ZEPA (Zona d'Especial Protecció per als Ocells), LIC (Lloc d'Interés Comunitari) i Microreserves de Flora.
Més sobre el samaruc
